[Alacantencrisi.blogspot.com.es]
La Vaga del 14N ha estat, a l’igual que el 29S o el 29N, una jornada històrica per a la classe obrera i per a l’acumulació de forces a la ciutat d’Alacant. La classe obrera va saber respondre amb responsabilitat a les contínues agressions del capital, i les organitzacions de classe realitzaren un treball magnífic en la difusió de la Vaga, en la combativitat dels piquets, i en les massives mobilitzacions.
El transport, paralitzat
La lluita començà ben enjorn. Els primers piquets asseguraren el compliment dels serveis mínims a Correus i a Inusa. A la central postal, el 90% del torn de nit secundà la vaga, i només 5 treballadores acudiren als seus llocs, segons va poder comprovar el Comitè d’Empresa. A partir de les 5:00 del matí, l’activitat dels piquets es multiplicà, traslladant-se a les cotxeres de Masatusa i l’Alcoiana. Amb una forta i digna presència sindical, les pìquets asseguraren el compliment dels abusius serveis mínims (25%), i anunciaren el que serà el proper conflicte laboral a la comarca, ja que el conveni a l’empresa expira i la intenció de l’empresa és allargar la signatura d’un nou conveni i empitjorar les condicions laborals. Juntament amb les treballadores de l’empresa de transport, desenes de persones acompayaren el piquet, en una forta mostra de solidaritat de classe.
A més del bus, es va paralitzar el tramvia i en el trenet, amb un seguiment superior al 75% ; també es va paralitzar completament el transport ferroviari, cancel·lant-se totes les connexions amb Madrid i Barcelona i funcionant només els serveis mínims en les rodalies Alacant-Múrcia i Alacant-Sant Vicent. A l’aeroport de l’Altet ja s’havien suspès amb anterioritat una gran quantitat de vols, i al port només es va descarregar un vaixell.
Els polígons, sense activitat
Després dels piquets matinals al transport, l’activitat es traslladà als polígons. Grans empreses com Alcoa o Cemex es van paralitzar, i a la resta d’empreses l’activitat va disminuir considerablement, amb un seguiment d’entre el 50 i el 70%.
Els piquets informatius contiuaren la seua tasca a la Universitat d’Alacant. Allà, es bloquejaren amb barricades dues entrades i un piquet informatiu es concentrà a una tercera porta d’accés. També es tancaren les portes peatonals i només una porta de servei romangué oberta. L’activitat a la Universitat d’Alacant va ser inexistent, a l’igual que a la resta de centres educatius, on la Vaga tingué un seguiment del 60% en tots els nivells, una xifra similar a la sanitat.
A les 9:30 partiren des de diferents punts de la ciutat els 4 piquets informatius, que es trobarien passades les 12:00 al centre d’Alacant. El més nombrós va ser el que partí de la Universitat, que començà amb 300 persones i que sumà fins a 500 al llarg del seu recorregut.
Una manifestació massiva per cloure la jornada de lluita obrera
La jornada de lluita conclogué a la vesprada, amb una manifestació massiva i combativa. 100.000 persones van marxar entre Renfe i l’Esplanada, en una marxa que va paralitzar els accessos a la ciutat i reduí considerablement l’activitat dels comerços esquirols. A la mobilització, les organitzacions de classe de la ciutat agrupades al voltant de la Plataforma de Lluita Contra les Retallades agruparen milers de persones en diversos blocs molt combatius; així, els CUO, el Pcpe o l’Esquerra Independentista marxaren amb pancarta i consignes pròpies, a l’igual que Esquerra Unida.
Agressions i intimidacions policials
D’altra banda, els piquets violents patrono-policials van fer acte de presència al llarg de tota la jornada. Ben enjorn, ja al primer piquet de correus, van començar a espentar els membres del piquet, per tal de provocar alguna reacció i començar a carregar. Els piquets van actuar amb serietat i disciplina i no van caure en les provocacions policials. Malgrat això, la Policia Nacional va agredir a 1 militant d’Endavant i 2 militants d’Arran quan a les 4:00 es dirigien a les cotxeres dels transports urbans de Masatusa; quan es dirigien al seu cotxe, una furgoneta d’antiavalots es va aturar i, porra en mà, va colpejar els 3 militants mentre els anunciava que “esto es para que sepáis aquí quién manda”. Un dels agressors, conegut popularment com “farlopas” va poder ser identificat.
Al llarg de tota la nit la policia secreta va acompanyar els cotxes dels piquets, i al matí militants independentistes es van haver d’encarar i increpar a dos secretes que els perseguien quan es dirigien a casa a descansar. La justícia poètica va comparèixer a la matinada, quan un Policia Nacional motoritzat va tenir un seriós accident de trànsit.
La Vaga del 14N ha estat, a l’igual que el 29S o el 29N, una jornada històrica per a la classe obrera i per a l’acumulació de forces a la ciutat d’Alacant. La classe obrera va saber respondre amb responsabilitat a les contínues agressions del capital, i les organitzacions de classe realitzaren un treball magnífic en la difusió de la Vaga, en la combativitat dels piquets, i en les massives mobilitzacions.
El transport, paralitzat
La lluita començà ben enjorn. Els primers piquets asseguraren el compliment dels serveis mínims a Correus i a Inusa. A la central postal, el 90% del torn de nit secundà la vaga, i només 5 treballadores acudiren als seus llocs, segons va poder comprovar el Comitè d’Empresa. A partir de les 5:00 del matí, l’activitat dels piquets es multiplicà, traslladant-se a les cotxeres de Masatusa i l’Alcoiana. Amb una forta i digna presència sindical, les pìquets asseguraren el compliment dels abusius serveis mínims (25%), i anunciaren el que serà el proper conflicte laboral a la comarca, ja que el conveni a l’empresa expira i la intenció de l’empresa és allargar la signatura d’un nou conveni i empitjorar les condicions laborals. Juntament amb les treballadores de l’empresa de transport, desenes de persones acompayaren el piquet, en una forta mostra de solidaritat de classe.
A més del bus, es va paralitzar el tramvia i en el trenet, amb un seguiment superior al 75% ; també es va paralitzar completament el transport ferroviari, cancel·lant-se totes les connexions amb Madrid i Barcelona i funcionant només els serveis mínims en les rodalies Alacant-Múrcia i Alacant-Sant Vicent. A l’aeroport de l’Altet ja s’havien suspès amb anterioritat una gran quantitat de vols, i al port només es va descarregar un vaixell.
Els polígons, sense activitat
Després dels piquets matinals al transport, l’activitat es traslladà als polígons. Grans empreses com Alcoa o Cemex es van paralitzar, i a la resta d’empreses l’activitat va disminuir considerablement, amb un seguiment d’entre el 50 i el 70%.
Els piquets informatius contiuaren la seua tasca a la Universitat d’Alacant. Allà, es bloquejaren amb barricades dues entrades i un piquet informatiu es concentrà a una tercera porta d’accés. També es tancaren les portes peatonals i només una porta de servei romangué oberta. L’activitat a la Universitat d’Alacant va ser inexistent, a l’igual que a la resta de centres educatius, on la Vaga tingué un seguiment del 60% en tots els nivells, una xifra similar a la sanitat.
A les 9:30 partiren des de diferents punts de la ciutat els 4 piquets informatius, que es trobarien passades les 12:00 al centre d’Alacant. El més nombrós va ser el que partí de la Universitat, que començà amb 300 persones i que sumà fins a 500 al llarg del seu recorregut.
Una manifestació massiva per cloure la jornada de lluita obrera
La jornada de lluita conclogué a la vesprada, amb una manifestació massiva i combativa. 100.000 persones van marxar entre Renfe i l’Esplanada, en una marxa que va paralitzar els accessos a la ciutat i reduí considerablement l’activitat dels comerços esquirols. A la mobilització, les organitzacions de classe de la ciutat agrupades al voltant de la Plataforma de Lluita Contra les Retallades agruparen milers de persones en diversos blocs molt combatius; així, els CUO, el Pcpe o l’Esquerra Independentista marxaren amb pancarta i consignes pròpies, a l’igual que Esquerra Unida.
Agressions i intimidacions policials
D’altra banda, els piquets violents patrono-policials van fer acte de presència al llarg de tota la jornada. Ben enjorn, ja al primer piquet de correus, van començar a espentar els membres del piquet, per tal de provocar alguna reacció i començar a carregar. Els piquets van actuar amb serietat i disciplina i no van caure en les provocacions policials. Malgrat això, la Policia Nacional va agredir a 1 militant d’Endavant i 2 militants d’Arran quan a les 4:00 es dirigien a les cotxeres dels transports urbans de Masatusa; quan es dirigien al seu cotxe, una furgoneta d’antiavalots es va aturar i, porra en mà, va colpejar els 3 militants mentre els anunciava que “esto es para que sepáis aquí quién manda”. Un dels agressors, conegut popularment com “farlopas” va poder ser identificat.
Al llarg de tota la nit la policia secreta va acompanyar els cotxes dels piquets, i al matí militants independentistes es van haver d’encarar i increpar a dos secretes que els perseguien quan es dirigien a casa a descansar. La justícia poètica va comparèixer a la matinada, quan un Policia Nacional motoritzat va tenir un seriós accident de trànsit.
